LA DICTADURA CATALANA

Lunes, 13 de octubre de 2025

Apuntes interesantes de libros

y artículos de prensa

LA DICTADURA CATALANA

LA SOLUCIÓ CAMBÓ

- Interviu política - 

FRANCESC PUJOLS 

La Esfera de los libros S.L..., 2005

Depòsit legal: B-36583-2005

Primera edició: Llibreria Catalònia, 1931

Páginas 61, 62, 63 y 64.

                    LA DICTADURA CATALANA

-I tant si ho és. De la comprensió d'aquest punt capital pot dependre tota l'actuació política de les esquerres catalanistes. La dictadura més forta que Catalunya s'ha imposat a si mateixa, no ha estat pas la que porta el nom del general Primo de Rivera. La més forta de totes, i això els catalans no ho hem d'oblidar mai, va ésser la dels nostres avis i la dels nostres pares, que, seguint les ensenyances de Joan Boscà, barceloní del segle XVI, va acordar per unanimitat, prohibir que els fills llegissin i escrivissin en la nostra llengua. I aquells que per la llur posició social esdevenien ases carregats d'or, portaven la prohibició a l'extrem de no deixar-los ni parlar la llengua d'Ausies March. Dictadura horrible i miserable, pròpia d'un poble mereixedor de totes les dictadures. Més miserable que la de totes les espases. Almenys aquestes espases eren facturades a l'estació de M.S.A. per la gent de Catalunya. La dictadura dels nostres avantpassats, si no ho sabeu, es va proposar l'horrenda idea de fer-nos oblidar el fet diferencial de Catalunya, que ara es l'evidència mateixa. La dictadura bàsica, fonamental, no venia de Castella, ni de l'Estat. La dictadura era a cada casa i a cada pis. Era una dictadura familiar. Una dictadura casolana, sense plomalls ni espases. Una dictadura casolana i ridícula, però, escolteu bé, amb pretensions i

                                            61

d'universalitat. Ja sabem com pensaven i el que deien els nostres Balmes, Piferrers, Milàs homes del renaixement, de la nostra estimada terra. Ja sabeu en quina llengua escrivien els que defensaven el nostre dret català. Els pares es van convertir en dictadors dels fills. En Primo de Rivera no va ésser més que un imitador passat de moda. Per alguna cosa era un dictador educat a l'escola catalana. Ningú no pot acusar a aquest general de res que no sigui doblement imputable a moltes generacions. El que culpa a en Primo de Rivera, és que no es recorda dels seus avantpassats. Entenc que els catalans hem de parlar clar i català. Hem de repetir el que ara mateix dèiem que diu en Cambó. El catalans hem abandonat els camps que ningú no ens disputava. Parlar d'altra manera és enganyar-nos a nosaltres mateixos o resignar-nos a la ignorancia. Catalunya no ha d'admetre ni una cosa ni una altra. Catalunya ha de reconèixer que la dictadura d'en Primo de Rivera va ésser creada i engendrada per Catalunya i per res més que per Catalunya. Tot el que no sigui creure això, és enganyar-nos o ignorar-nos. Pobre Primo de Rivera, que no va saber conèixer que ell representava una dictadura que Catalunya no sols s'infligia a si mateixa, sinó que, com a bona hegemònica que és, la infligia a tot Espanya, que no tenia res que veure en tot aquest assumpte. És el cas més paradoxal d'hegemonia que jo he conegut entre els molts i bons que conec i que coneixeré.

      -Això la gent no s'ho pensen.

      -No hi fa res. Catalunya governa de la manera que pot i no de la manera que vol, o almenys que voldríem la Lliga i jo.

      -I d'això en dieu governar?

                                                              62

       -A Madrid estaven esverats de veure's sota la fèrula del general Primo de Rivera i del general Martínez Anido. No sabien el que els passava. A hores d'ara, encara no saben d'on han sortit, aquell parell de generals. Per això Madrid va fer molt més contra la dictadura que Barcelona, Madrid reaccionava, Barcelona deixava fer. «Això s'ha de deixar madurar, em va dir un dia en Cambó a l'orgue de l'Orfeó Català.

      -Tenia raó.

      -Jo als amics de Madrid, una vegada que hi vaig anar a donar una conferència sobre pintura catalana, en ple període dictatorial, els deia que Catalunya i Barcelona eren la causa de tot el que els passava. El secret màgic dels dos generals que governaven Espanya, era Catalunya i Barcelona. L'un era el capità general de Catalunya i l'altre el governador civil de Barcelona, i de quina manera!

      -Ja me'n recordo.

      -El dia que la Lliga Regionalista ocupi el poder a Madrid ho trobaran la cosa més natural del món, però aquell Martínez Anido i aquell Primo de Rivera els van deixar completament desconcertats, i això que eren un producte polític català com la mateixa Lliga. Jo he dit sempre que aquests dos polítics inèdits eren dos fills polítics de la mare Catalunya.

       -Exacte.

       -Llur partida de naixement polític s'ha de buscar a Barcelona, no a Madrid. Els fabricants explotadors catalans i els obrers responent a trets pels carrers de Barcelona, van anar fabricant la dictadura espanyola. La llengua que parlaven era la castellana, com la que ens feien parlar els nostres avis. Però la marca de fà-

                                                     63

brica era catalana. A Catalunya, ja ho sabeu, les marques de fabrica, totes parlen castellà. O almenys hi estan escrites. Els fabricants de Catalunya tenen tot el paper timbrat en castellà. Menys mal que sota les capçaleres de les cartes comercials, alguns ja comencen a escriure en català. És el que diem en Cambó i jo: No es pot anar de pressa; s'ha d'anar de mica en mica.

      -Els costa molt.

      -Més els costa de comprendre la política de la Lliga, que, fet i fet, s'adapta a llur manera d'ésser.

      -Ja teniu raó, ja.

                                                      64